sábado, 11 de diciembre de 2010

El Modernisme


1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
                    
Modernistes
Societat
poesia
 prosa
 Sol
boira
 Sensatesa fingida
sentit comú
 L’art per l’art
art comerç
"pervindre"
 Futur
somni
 Fred al cor

don Quixots
 Molts Sancho-Panzas 

simbolistes
 Decaiguts i mansos
 Amor a Leonard de Vinci o a Dant
amor a la província (Catalunya, etc.)


2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?

Vol representar una poesía modernista estética i exótica , i vol representar una prosa mes antigua.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?

Sí, ja que  vol transmetre que la poesia esta per sobre de la prosa, es a dir que com els nous artistas creen idees que no podrien crear altres persones de la societat, estan per sobre de la societat rutinaria que s’empre escriu en prosa temes irreals i coses que ja s’ han parlat.

4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?

Qui no comparteix les seves idees és la societat. Ell els tracta amb ironía i sense respecte, igual que ho fan amb ell. Explica que els moernistes mai no diesen enfonsar-se una idea ennovadora, i que la societat es deixa perdre entre la boira, es a dir entre la tristeza.

5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?

El ‘’Cau Ferrat’’ és el refugi de l’artista, es l’ambient propi que es fa l’artista per a crear o desenvolupar les seves propis ideas o somnis.
El ‘Cau’ també serveix per a separer-se per una estona de la societat en contra del modernisme, aïllar-se, i conectar amb la naturalesa.

El Modernisme


1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?


Doncs Brossa critíca que si fòssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement
literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que
es fullaraca.
També l'excessiu utilitat del culte al passat s'apoderà del regionalisme
 esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant
un immens bagatge, que abans ens havia complagut i que ara avui dia no.
L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna,
convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.
D'una literatura que només tenia per inspiradora l'ànima del poble,
 la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació
de l'obra d'art que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre
ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ens deixen en la literatura catalana: Un lema mort,
que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions
de versificadors a repetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...]

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament
de l'ànima catalana. En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.