“Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925)
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena!
És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine!-
però: -No passis!- diu un vel
de teranyina.
Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
És un recer per adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
Qui sap si trist o somrient
acull a l’hoste?
Qui sap si mor sobtadament
sota la brosta?
Qui sabrà mai aquest camí
a què convida!
I és camí incert cada matí,
n’és cada vida!
B F H
A E G
B F H
C A A
D D I
C A A
D D I
Poema escrit en una època on els poetes eren molt apreciats. Carner es va marxar a Gènova, degut a diverses causes: la crisi del noucentisme i la desconfiança envers el programa cultural de la Lliga Regionalista.
Aquest va ser el primer poemari escrit des de l’estranger, El cor quiet (1925), dins el qual es troba “Cançoneta incerta”.
Les composicions d’El cor quiet estan distribuïdes en cinc blocs, on un d’ells és de filiació noucentista, per la captació de l’anècdota externa, tot això dins una línia ontològica light.
Comença parlant de cap a on ens portarà la vida i si aquesta la trobarem amb la gent (vila) o individualment (pi de la carena). Segueix parlant dels diversos camins que podem agafar i dels dubtes que la vida ens planteja.
Tot seguit proposa la incògnita de la vida. A la tercera estrofa diu que qui sap si el camí serà bonic i somrient o si ens portarà a la mort. Per concloure dient que mai sabrem quin camí escollir, fins que no l’haguem ja triat, però que no ens preocupem que cada camí incert n’és una vida.
Al llarg del poema Carner introdueix moltes interrogacions retòriques que esmenten dilemes inconciliables. També trobem polisíndeton de conjuncions disjuntives: “o” i “o bé”. Carner es refon dels models populars i es basa en un repertori culte, consolidat posteriorment. “Cançoneta incerta”: en sintetitza tres essencials: regularitat estròfica i de rima (tres estrofes de vuit versos consonants), metre curt (alternança d’octosíl·labs i tetrasíl·labs), musicalitat, facilitat aparent i frescor rítmica.
Crec que és un poema fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema i la qüestió que planteja constantment és la que tothom es fa moltes vegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevol ens podem identificar.
Rima: estrofes de 4 versos, on rima la primera amb la tercera i la segona amb la quarta, combinacions de versos octosil·labs i tetrasil·labs, i rimen es octosil·labs entre si i el tetrasil·labs entre si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario